Imatges impactants dels efectes del canvi climàtic al paisatge de l'Alt Empordà
Són molts i diversos els impactes definits del canvi climàtic que generaran un efecte a la comarca: major intensitat i afectació dels incendis, augment del nivell del mar, episodis més freqüents i intensos de sequera, alteració de la morfologia litoral, plagues i malalties forestal, episodis amb precipitacions extremes, desbordaments de rius, etc.
T’ho imagines? T’ho posem fàcil. A continuació pots visualitzar els paisatges de l’Alt Empordà afectats pel canvi climàtic.
Els següents fotomuntatges són resultat d'un treball realitzat de forma totalment voluntària per Carlos Acedo (@carlosacedoartwork), figuerenc i fotògraf, conscienciat i activista ambiental. Moltes gràcies per la teva col·laboració.
Mirador del Far de Cap de Creus (Cadaqués)
Magnifiques vistes sobre el Cap de Creus, relleu trencat amb barrancs i muntanyes que acaben dins del mar i amb una vegetació característica d’aquesta unitat de paisatge com són les brolles. El principal impacte del canvi climàtic en l’àmbit litoral, tant de la plana Empordanesa com del Cap de Creus és la pujada del nivell del mar.
Present i futur
Mirador del Serrat del Sentinella (Darnius)
Els Aspres en aquest punt ofereix un paisatge amb relleu irregular i suau, on el bosc ha anat guanyant terreny degut a l’abandó agrari i els masos. D’altra banda, s’observa l’embassament de Boadella, espai artificial que ha marcat la fisonomia de l’espai, així com els usos principals que s’hi desenvolupen.
Els períodes de sequera i la disponibilitat d’aigua són efectes cada cop més acusats i freqüents generant un elevat nombre d’arbres secs, morts, que s’amunteguen els uns als altres, convertint-se en combustible per a un possible incendi.
Mirador de l'església de Sant Martí (El Far d'Empordà)
La Plana de l’Empordà ofereix des d’aquest punt unes espectaculars vistes a la plana agrícola la qual es troba envoltada i protegida per tanques de xiprers, petits nuclis urbans i retalls de boscos dispersos. La freqüència i intensitat de les tempestes previstes com un impacte del canvi climàtic a la comarca, té els seus efectes tant a curt com a llarg termini (collites perdudes, inundacions de territoris mai vistos, animals salvatges i explotacions ramaderes mortes, talls de carreteres, etc.) .
Mirador de Punta Montgó (L'Escala)
El principal impacte del canvi climàtic a la costa empordanesa, i en major intensitat a la plana, és la pujada del nivell del mar. Aquest tindrà un efecte en la regressió de les platges, per una banda, així com el risc d’inundació de les construccions a primera línia de costa.
D’altra banda, hi ha un impacte en la biodiversitat marina, degut a la pujada de la temperatura de l’aigua, que són l’augment de meduses (Rhyzostoma pulmó) en les nostres costes.
Mirador de Llers (Llers)
El risc de patir intenses tempestes cada cop sembla major. Ja són vàries les tempestes sofertes al territori i es preveu que augmentaran, sobretot, en intensitat. La tempesta del Glòria n’ha estat un exemple. Veure les intenses pluges con inunden la plana, l’aigua baixar amb quantitat i intensitat per corriols, camins i carrers, entre d’altres serà quelcom més habitual del que ho és actualment, amb les seves conseqüències en el medi, l’agricultura i l’economia.
Mirador del Serrat de Sant Martí (Masarac)
Conreus de cereals, vinyes, camp d’oliveres, els suros i les granges, aquests són els elements identitaris de la Plana de l’Empordà des del mirador del Serrat de Sant Martí. Aquest paisatge pot veure’s afectat en gran mesura per la manca d’aigua, intensitat i freqüència dels períodes de sequera, així com de plagues d’insectes i fongs que afecten als conreus i boscos, convertint-los en territoris àrids i estèrils pel cultiu.
Mirador de Vall de Riu (Albanyà)
Som davant un mar de boscos, dens i atapeït producte de l’abandó agrari i forestal. Paisatge uniforme i empobrit amb un elevat risc d’incendi. Aquest paisatge correspon a l’Alta Garrotxa. Podria passar que hi hagués un o diversos incendis recurrents a la zona que arribessin a deixar les muntanyes sense capacitat de regenerar-se?
Mirador de Ventalló (Ventalló)
El paisatge de Terraprims es caracteritza per alternar, de manera molt harmònica, zones boscoses amb conreus que s’adapten suaument a la orografia del terreny. Conreus de cereals, vinyes, camp d’oliveres, els suros i les granges. Elements identitaris d’aquest paisatge que poden veure’s afectats per la manca d’aigua, intensitat i freqüència
Es preveu un augment del nombre de plagues que afectaran a la vegetació. Aquestes plagues d’insectes, cucs i fongs causaran un seguit de malalties als arbres, en alguns casos irreversibles.
Mirador del Suro Gros (Vilamaniscle)
El paisatge de les Salines-Albera està format per una combinació de boscos (on hi dominen les pinedes, suredes, alzinars i brolles) juntament amb conreus de vinya. L’augment de temperatures i l’escassetat d’aigua, com a principals efectes del canvi climàtic generaran un impacte en els cultius de vinyes i oliveres, els quals tindran grans dificultats per mantenir-se verds, així com els boscos de l’entorn.
D’altra banda, els incendis són un altre gran risc que afecta aquest paisatge on cada cop més hi conflueixen tres elements que formen un còctel explosiu: la uniformitat del paisatge, la forta sequera i la tramuntana.